al contingut a la navegació Informació de contacte

Església col·legiata de Santa Maria de Meià

  • L’actual església és d’estil barroc català del segle XVII, amb una gran i espaiosa nau central i capelles laterals que es comuniquen: amb l’absis rectilini encarat cap a ponent, al contrari de com estava orientat el primitiu temple romànic. Porta elements escultòrics d’estil dòric al cap de les pilastres i a l’arrencada de les voltes, i estava decorada amb pintures del segle XVII. Al gran presbiteri hi havia hagut un retaule-altar de gran envergadura,del qual es conserva un gravat, on explica la veu popular que s’hi podia dir quatre mises alhora. En un gravat antic, segurament de finals del segle XIX, es pot veure una petita espadanya amb tres finestrals coronant la façana principal, i a l’indret de la torre del campanar hi havia una petita torre amb un teulat que sobresurt molt poc de la cornisa de la façana. Davant de l’església hi havia una creu de terme esculpida en pedra i datada el 1661.
  • La seva edificació data del 1693, per tant, la seva construcció també fou una iniciativa del prior Josep de Jalpí i Julià.
  • A l’atri, dins el temple i al claustre hi havia vuit sepultures monumentals, les quals malauradament no es van respectar en construir-se el nou edifici al segle XVII. Cinc d’elles es van posar al mur per tapar l’arcada que donava pas al braç del creuer del migdia, trobant-se avui a l’intempèrie i havent estat totes elles profanades. Les altres tres es desconeix on es poden trobar, potser estan també encastades en el mateix mur per la part de dintre, avui arrebossat, tot quedant dissimulades, o potser trencades o posades en alguns fonaments. Algunes d’elles, per la descripció que en tenim, estaven recolzades sobre columnes, de les quals no se’n conserva cap.