al contingut a la navegació Informació de contacte

Història de la Fira

La antiga Fira de Sant Martí de l’11 de novembre, avui Fira de la Perdiu, se celebra en la data fixa del 2n. diumenge de novembre a Vilanova de Meià.

Una de les festes més importants de Vilanova de Meià era la Fira de Sant Martí, coneguda avui com la Fira de la Perdiu. En aquesta data es comercialitzaven una gran quantitat de productes del camp (cereals, fruits secs, llegums, mel, llana, porcs, aviram....) i on la gent compraven roba i calçat de cara a l’hivern. Fins i tot, en aquesta data, quan la Coma de Meià hi havia senyors amb terres i vassalls, era el dia que cobraven la Quístia.

De tota manera, el que hi havia donat més fama a la fira de Vilanova era el “mercat de les perdius”. La gent de la vila i comarca solien caçar a l’estiu, mentre segaven, perdiuetes de les llocades que voltaven pels sembrats i les feien créixer caçant-los llagostos pels rostolls. Als pobles de la Vall de Barcedana (Matassolana, Sant Martí, Sant Cristòfol i Sant Miquel), algunes dones criaven aquestes perdius amb ramades com a pollets, fins i tot, les acostumaven a treure a pasturar i amb un senyal convingut, les feien tornar cap a casa a joquer. Aquesta feina sempre l’havia de fer la mateixa persona, fins i tot, havia de portar el mateix vestit, perquè els animalons la coneguessin i no marxessin d’una volada. La vigília de Sant Martí, les perdiuaires baixaven cap a Vilanova per l’Escala del Pas Nou amb les seves perdius engabiades per portar-les a fira. La canalla les anaven a rebre un tros lluny. La fira de les perdius es feia a la Plaça de la Creu i pel camí de l’era del Duro que era l’antic camí del Pas Nou, i ja començava aquest dia per la tarda. Acudien molts compradors, generalment caçadors que tenien vedats per poder-les-hi aviar; venien de llocs tan distants com Mallorca, Aragó, Navarra i també del país. La perdiu més preuada era, i és, la perdiu roja; però sobretot, els perdigots que fossin bons cantaires, puix eren venuts a preus molt elevats com a reclams.

Comprador i venedor marxaven amb la gàbia del perdigot lluny del brogit, a les plantes d’olivers prop del poble, on l’animaló havia de mostrar les seves qualitats i així tancar un bon tracte.

A part de les perdius, la fira ocupava molts indrets del poble; pel camí del Coll del Castell i de l’actual carrer de les Escoles, s’hi posaven els venedors de porcs; els que venien ametlles i nous es posaven pel camí dels Estiradors, i els marxants feien les seves parades al Portal d’Ajós. Era molt gran el nombre de persones que visitaven Vilanova aquests dies; els mitjans de comunicació lents i precaris feien que totes les cases del poble tinguessin gent allotjada.

Conta l’Amades que moltes de les cases deixaven a la porta un plat amb fruites i els firaires les agafaven després de dipositar els diners corresponents al plat. Tot i que aquest fet no ens la confirmat ningú, sí que sabem que els cafès del poble, posaven sempre, en una finestreta avinent, un plat de nous i un altre de figues perquè els clients se servissin ells mateixos després de deixar 5 cèntims al plat. És possible que aquest costum es generalitzés a moltes cases els dies de la fira aprofitant el gran nombre de forasters.

Una diversió pròpia del dia de Sant Martí era el Ball de Fira, que començava a les 12 del migdia perquè en pugessin gaudir els firaires. L’endemà, el dia 12, els marxants de roba tornaven a obrir les parades, ara perquè poguessin comprar la gent del poble.

L'any 1374, el rei Pere III de Catalunya i Aragó concedí als paers i als prohoms de la Universitat de Vilanova de Meià el privilegi de celebrar una fira el dia de Sant Martí. Aquest privilegi és confirmat pel rei Felip I a finals del segle XVI.

Avui per raons de mercat i públic la fira se celebra el segon diumenge de novembre.